Ja n’hi ha prou

L’any 2005, un grup de professionals vam entrar a la Junta del Col·legi de Periodistes (CPC) amb la intenció de renovar-lo, modernitzar-lo i fer-lo transparent. Sis anys després, hem de reconèixer que no hem aconseguit cap dels objectius.

 El CPC segueix igual, a prop de la fallida, amb un cens cada cop més petit i envellit, davant la indiferència de la immensa majoria de la professió.

  En aquest temps hem constatat que el CPC costa més d’un milió d’euros de diner públic cada any, sense més benefici que una mútua, caducada des de fa dos anys. Les ingents quantitats de diner públic i privat no han evitat un deute de més de 2 milions d’euros, la major part atribuïble al Centre Internacional de Premsa, tancat a finals d’any, i que ara es pretén que pagui la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

 En aquestes circumstàncies, és gairebé una heroïcitat demanar transparència als responsables d’ una entitat  que acaba d’aprovar els comptes 2010-11 en absolut secretisme i una reforma del reglament electoral que suprimeix  la proporcionalitat de les llistes obertes i posa les bases perquè les eleccions al Col.legi de Periodistes  tornin a ser un fet excepcional.  Per què tanta por ?  Què volen amagar?

Tot això, enmig d’un clam social a favor de més participació democràtica i transparència a les institucions.

 Ha estat un autèntic miracle sobreviure a les revenges del reducte de la professió, que controla el CPC a costa del descrèdit dels que hem intentat posar fi a uns privilegis que els abusos ( i la crisi) han convertit en vergonyants.

  Aquesta no és la idea del que ha de ser  una organització professional, democràtica, austera i eficient,  regida per principis ètics. Tampoc d’una professió que, per ser creïble,  ha de ser exemplar en el seu compromís amb la veritat. 

 

Pilar Antillach

Com sempre, transparència

   La candidatura Guanya el Periodisme, que va encapçalar Salvador Cot, vol deixar clar, a tots els col·legiats del CPC, que col·laborarà, com  ha fet des de el primer dia, en  millorar  la gestió de l’entitat. Com se sap, fa anys que reclamem que es resolguin les nombroses llacunes  que  caracteritzen una gestió interna que està molt lluny de ser un model.

   Aquests dies hem sabut que la Fiscalia de Delictes Econòmics acumula prou indicis com per haver obert una investigació sobre els comptes del Col·legi. Estem segurs que l’actual degà, Josep Maria Martí,  col.laborarà amb  la feina del ministeri públic, que esperem aclareixi  de manera objectiva  quina ha estat la realitat interna de les finances del CPC durant tots aquests anys.

    Si d’aquesta investigació  de la fiscalia,  la justícia acaba determinant que s’han produït irregularitats, creiem que també se’n hauran de derivar les responsabilitats que s’escaiguin, tant  en la gestió directa com, si és el cas,  en la negació  i/o encobriment d’uns fets que, naturalment, resten pendents d’una qualificació jurídica que encara desconeixem.

Informació errònia

La directora general d’ Entitats Jurídiques de la Generalitat (DGDEJ), Elena Lauroba, en la compareixença davant la comissió parlamentària del cas Palau, es preguntava per què no es van detectar les irregularitats i ella mateixa responia: “el protectorat (DGDEJ) no serveix per acotar casos com el del Palau”. “… Ens vam creure una informació que ara ha esdevingut errònia”.

Potser per no tornar a equivocar-se, Elena Lauroba diu: “haig d’informar-los que de la mateixa manera que a nosaltres no ens correspon pronunciar-nos públicament ni emetre informes sobre qüestions d’aquesta mena, tampoc el Departament d’Economia no pot intervenir-hi ni elaborar cap informe, en una actuació que interferiria en l’autonomia de la vida col.legial”. En aquest cas, la directora de fundacions no es refereix al Palau, sinó al Col.legi de Periodistes. I ho fa en resposta a la petició de “Guanya el Periodisme” perquè li fos lliurat l’informe del Departament de Justícia que -segons assegurava la Web del Col.legi- negava que hi hagués irregularitats en els comptes de l’entitat.

En la mateixa carta la directora afegeix: “vull contestar les seves peticions i aclarir els fets que no es corresponen plenament amb el que ha aparegut a la premsa”. “… Sobre la base del material de què disposava -sobretot la consulta de les actes- vam arribar a la conclusió que no hi existien irregularitats denunciables”. “…Això ho he manifestat a nivell exclusivament intern, sense obrir cap expedient informatiu -ergo sense anomenar cap instructor-, com també he expressat el meu profund disgust als meus interlocutors al Departament”. Lauroba també precisa que va ser ella qui va assumir “directament la gestió d’aquest assumpte, en lloc del sots director d’Entitats Jurídiques, Xavier Campà, perquè era conscient que havia col.laborat amb el Col.legi de Periodistes, com a advocat, i volia que en cap moment es pogués considerar que teníem alguna idea preconcebuda sobre la situació”.

La notícia del suposat informe va aparèixer a la web del CPC en plena campanya electoral. L’aclariment de Justícia negant l’existència de cap informe es va produir un més després. Recollint les paraules d’Elena Lauroba en seu parlamentaria i traslladant- les d’escenari, nosaltres també hem de dir que “ens vam haver de creure un informació que ara ha esdevingut errònia”.

Els “becaris Huertas” se senten amenaçats per l’exdegà Josep Carles Rius

Els dotze becaris de la primera i segona edició de les beques Josep Mª Huertas Clavería que atorga el Col·legi de Periodistes han iniciat una recollida de signatures per les redaccions dels diversos mitjans de Catalunya amb l’objectiu de recuperar l’import econòmic total de què estaven dotades aquestes, 20.000 euros cadascuna. Els becaris denuncien que una part considerable de l’import, que segons els casos oscil•la “entre els 4.000 i els 7.000 euros”, se’ls ha retingut “de forma inexplicable i arbitrària” i “per unes incomprensibles i no justificades despeses de gestió”.

Per reivindicar les quantitats que consideren que els pertoquen, i per a buscar suport entre el col•lectiu de periodistes, els becaris han elaborat un manifest i han iniciat una recollida de signatures que han començat a la redacció de Barcelona d’El Pais, on ja han aconseguit el suport d’una vintena de periodistes. Els pròxims dies continuaran per la resta de redaccions dels mitjans de Catalunya.

En el seu manifest, els dotze becaris exposen que “les despeses de ‘Seguretat Social’ són incorrectes i no sumen 28.840 € com els diuen sinó 20.930 €”. I que consideren “desproporcionada” la partida de 23.604,56€ de gestió i coordinació “de la qual demanem els corresponents comprovants”. També veuen “injustificades les despeses de 2.863,48€ en concepte de ‘correus i enviaments a col•legiats’, i de 1.186 € per ‘gestoria, nòmines i contractes TC-1 i TC-2’. Així mateix, manifesten que “les despeses en ‘producció de materials de promoció’, en ‘disseny i edició de 7.000 tríptics’, i en ‘missatgeria i repartiment a 7 universitats i viatges a Madrid per tancar patrocinis’ no són, en cap cas, unes partides que hagin d’assumir els 160.000 euros de dotació total de les beques. Aquestes tres despeses –conclouen- no apareixen a les bases de la convocatòria”.

Per tot això, els becaris exigeixen al Col·legi de Periodistes de Catalunya “que aporti factures i/o justificants de les despeses que corroborin les xifres que apareixen en el seu informe, que es revisi, cas per cas, la dotació que ha rebut cada becari, que s’inverteixi en els becaris -si calgués- el desajustament econòmic (ja sigui amb una prolongació de la beca o amb formació) i que es redactin de nou les bases de la convocatòria per evitar equívocs i dubtes”.

Amenaces i comptes sobredimensionats

En el manifest expliquen que l’única cosa que han aconseguit va ser una reunió, el passat 12 de febrer, amb l’aleshores degà, Josep Carles Rius. Per tota explicació, diuen, el degà “simplement ens va lliurar un document (Informe sobre el Resultat Econòmic de la 1a Convocatòria de les Beques Josep Mª Huertas (2008-2009) sense firma ni segell ni capçalera oficial del Col·legi de Periodistes de Catalunya”. Els dotze estudiants confien que, “amb l’arribada del nou degà Josep Maria Martí se’ls abonin aquests imports, perquè fins ara el Col·legi, i en concret l’antic degà, l’únic que ha fet és mostrar-nos números sobredimensionats i amenaçar-nos de no convocar una tercera edició si continuem insistint en les nostres reivindicacions”.

Creades en memòria del periodista i degà, la beca Josep Mª Huertas va néixer el 2008 d’un conveni entre el Col·legi de Periodistes i les empreses Caixa Catalunya, Agbar, Telefónica i ONCE.

NOTA: des d’aquest blog informem que els periodistes que ho desitgin poden enviar el seu nom, DNI i mitjà a l’adreça guanyaelperiodisme@gmail.com i trametrem el seu suport a la llista de signatures.

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem…

Vuit vocals de nou a la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes i més d’un 40 per cent de suport. Aquesta és la traducció final real de la jornada electoral de divendres passat per la nostra candidatura, Guanya el periodisme. Salvador Cot no va guanyar l’elecció a degà, però de nou, com Pilar Antillach per dues vegades, va superar de llarg el percentatge de vots arreu de Catalunya que li permet entrar a al Junta de Govern.

Pel que fa a Barcelona, la llista de la demarcació va rebre més d’un 40 per cent del suport de tots els col·legiats, cosa que permet a la candidatura renovadora mantenir els vuit vocals a la Junta de Govern que tenia fins ara, després de la marxa de Xavier Mas de Xaxàs.

Com no podia ser d’una altra manera, ara es el moment d’agrair a tots el col·legiats que ens han votat el seu suport. No hem pogut guanyar com hauríem volgut, però saber que hi ha tantes persones que ens han reconegut l’esforç -i les hores i hores que hem invertit aquests darrers quatre anys- en benefici del Col·legi (també en aquesta darrera campanya electoral), ens omple de satisfacció i confiança. Com ara fa quatre anys, podeu estar segurs que la força que ens donen els vostres vots estarà ben administrada al si de la Junta de Govern per defensar un Col·legi amb més prestigi, més independència, i que sigui més democràtic i més transparent en la seva gestió.

I finalment, volem felicitar Josep Maria Martí, degà electe com ho va ser Josep Maria Huertas Clavería, per la seva victòria. Com va dir Salvador Cot la mateixa nit de les eleccions, ens posem a la seva disposició -si ho vol- per treballar per a la remodelació i transparència que aquesta institució necessita tant i tant.

Moltes gràcies. I seguim en contacte a través d’aquest blog.

Candidatura Guanya el periodisme.

Un DIVENDRES de CANVI: Guanya el Periodisme

Aquest divendres el Col·legi de Periodistes pot canviar. Pot convertir-se en una eina potent al servei de l’ofici i de la societat, en una entitat transparent i orientada a defensar la professió i els professionals. Són temps durs i no podem permetre’ns que el Col·legi que ens representa continuï quatre anys més  –i en van vint-i-cinc-  essent una entitat endormiscada, que paga directament quan i a qui li sembla i que decep els joves amb unes beques que no s’abonen en la seva totalitat.

Resposta de Raül Calàbria a Enric Frigola sobre les beques no abonades en la seva totalitat

Us proposem un Col·legi valent, al capdavant de la professió. Que recuperi el prestigi i sigui respectat per la seva utilitat i independència. Som conscients que us demanem confiança, de moment, només amb paraules. Però als periodistes no ens fan por els canvis, habituals en la nostra feina.  Estem acostumats a viure’ls i a explicar-los.

Doneu-nos un cop de mà i veureu un Col·legi nou.

Salvador Cot

Guanya el Periodisme



Si voleu participar, AFILIEU-VOS i afavoriu el DEBAT

A la candidatura “Guanya el Periodisme” celebrem que un grup de reconeguts periodistes s’adhereixin a la candidatura continuista, tot i que alguns d’ells no estan col·legiats. El fet que es posicionin en aquesta campanya electoral ens fa entendre que els interessa formar part del Col·legi de Periodistes, contràriament al que han demostrat fins ara.

Sent, com són, periodistes de reconegut prestigi, els convidem a què s’afegeixin públicament a la nostra petició d’un debat públic entre ambdós candidats al deganat del Col·legi de Periodistes. Un debat que el candidat a degà Josep Maria Martí ha rebutjat reiteradament durant tot el temps de campanya. Un debat, que és imprescindible en qualsevol tipus d’eleccions democràtiques i que, estem convençuts, és reclamat per l’esperit periodístic d’aquests professionals i intel·lectuals.

Si es fa ús del seu renom de periodistes no col·legiats per donar suport a la candidatura de Josep Maria Martí, en plena campanya electoral, i també del renom d’intel·lectuals que no tenen cap vincle amb el Col·legi de Periodistes, també se’ls pot convidar a pagar les quotes que sí  paguen periodistes en atur, mileuristes i freelances, que tantes vegades formen part dels seus equips i que també són grans periodistes: anònims, però grans periodistes.

Jueces de pluma en ristre

Una de las tentaciones más difíciles de resistir en el periodismo es la del cambio de profesión: pasarse de informador a juez. Estoy hablando de un malaje internacional de nuestra profesión, una querencia que se detecta de un extremo al otro del mundo libre y por la que los que tenemos la obligación de descubrir hechos, causas y eventuales efectos nos pasamos de explicarlo para juzgar a los protagonistas.

Como todas las enfermedades, también esta tiene muchos grados y muchas – aunque menos – causas. Lo grave es que da lo mismo si se ejerce de informador-magistrado por prepotencia, por miopía moral o por prevaricación (para medrar a la sombra del poder o de un poderoso); en todos los casos se arrastra al público a adoptar creencias sin reflexionar.

Y a la larga se acaba por socavar el crédito de toda la profesión, de todos los que ejercen el oficio de informador escrupulosamente – con criterios casi notariales – y respetando al máximo al consumidor de la información.  Porque el público puede ser superficial o ajeno al intríngulis de las cuestiones complicadas, pero el público tiene un sano sentido común y a la larga se da cuenta de que le están sirviendo juicios gratuitos en vez de información objetiva

Valentín Popescu

Joves i sense por

Dos titulars per a un sol post: censura a la web del Col·legi i abús econòmic contra uns becaris.

Ep, i un subtítol: aquest ofici té futur

Un suggeriment: llegiu atentament el que escriu a la seva web el Raül Calàbria Us reconciliarà amb el futur de l’ofici. Ell i mitja dotzena més de joves companys han estat enganyats en els imports de les seves beques Huertas, que concedeix el Col·legi. Se’ls han cobrat despeses d’administració brutalment abusives, de més d’un milió de les antigues pessetes en cadascun dels casos. A més, al Raül li han censurat una entrevista a la web del Col·legi perquè ho ha volgut denunciar públicament.

El cas és tristíssim i, francament, ens n’avergonyim. Naturalment, ho arreglarem l’endemà de guanyar. Però, més enllà d’això, volem dir que tenim l’orgull d’haver conegut uns joves que ja són millors periodistes –i ciutadans- que molts dels que porten anys i anys a l’ofici.

El Raül no té por. El Raül no es retractarà. El Raül, creieu-nos, serà un grandíssim periodista. Llegiu-lo!

Ves al Blogroll:  Salvar un periodista

Ves a la pagina 7: Entrevista a Raül Calàbria CENSURADA per la direcció del Col·legi de Periodistes

Un informe que sí que vincula

Divendres vam conèixer, a través d’una filtració a l’agència Efe, que el Departament de Justícia ha fet un informe que, suposadament, afirma que els comptes del CPC “no presenten irregularitats” i que “compleixen els requisits formals”. La informació va acompanyada d’unes declaracions fetes per una font anònima del Departament que, curiosament, aclareix que els mateixos que les han redactat consideren que les conclusions “no són vinculants”. Tot plegat, en plena campanya electoral i a pocs dies de les eleccions.

L’actitud de Justícia, insòlita, no és casualitat. Així que la candidatura Guany@ el periodisme ha adreçat al Departament de Justícia un requeriment per obtenir aquest document, que nosaltres sí considerem vinculant, però respecte a l’actitud parcial de la Conselleria en aquest procés electoral.

Un cop el Departament de Justícia ha entrat en escena, sol·licitem que remeti l’expedient al Departament d’Economia i Finances perquè aquest emeti una opinió vinculant sobre si els comptes del Col·legi de Periodistes de Catalunya reflecteixen fidedignament la situació econòmica de la institució i si les auditories presenten salvetats i reserves que consti que hagin estat subsanades.

Des del primer dia hem volgut mantenir aquesta campanya dins la categoria estrictament professional. Ara, i davant la nostra perplexitat, el degà Josep Carles Rius decideix entrar de ple en escena amb la qüestió d’un informe no vinculant i, pel que sembla, purament formal i que ningú no ha vist. Atesa la seva irrupció de la ma del departament de Justícia, l’emplacem a que si com diu, té unes auditories que asseguren que tot és correcte, les faci públiques al web del Col·legi -com també els balanços del CIPB fins a dia d’avui- igual com ha fet amb la nota del departament de Justicia.

Al marge d’això, crida l’atenció que l’actual subdirector general d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, l’advocat Xavier Campà i de Ferrer, fos l’assessor jurídic del Col·legi de Periodistes fins fa pocs mesos.

Com a candidatura, el nostre àmbit d’actuació en aquesta campanya és el professional, i el del Col·legi i els seus serveis. Cap més.

Guany@ el periodisme

Barcelona, 9 de març de 2010