Archive for the ‘Uncategorized’ Category

Ja n’hi ha prou

Juliol 8, 2011
L’any 2005, un grup de professionals vam entrar a la Junta del Col·legi de Periodistes (CPC) amb la intenció de renovar-lo, modernitzar-lo i fer-lo transparent. Sis anys després, hem de reconèixer que no hem aconseguit cap dels objectius.
 El CPC segueix igual, a prop de la fallida, amb un cens cada cop més petit i envellit, davant la indiferència de la immensa majoria de la professió.
  En aquest temps hem constatat que el CPC costa més d’un milió d’euros de diner públic cada any, sense més benefici que una mútua, caducada des de fa dos anys. Les ingents quantitats de diner públic i privat no han evitat un deute de més de 2 milions d’euros, la major part atribuïble al Centre Internacional de Premsa, tancat a finals d’any, i que ara es pretén que pagui la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
 En aquestes circumstàncies, és gairebé una heroïcitat demanar transparència als responsables d’ una entitat  que acaba d’aprovar els comptes 2010-11 en absolut secretisme i una reforma del reglament electoral que suprimeix  la proporcionalitat de les llistes obertes i posa les bases perquè les eleccions al Col.legi de Periodistes  tornin a ser un fet excepcional.  Per què tanta por ?  Què volen amagar?
Tot això, enmig d’un clam social a favor de més participació democràtica i transparència a les institucions.
 Ha estat un autèntic miracle sobreviure a les revenges del reducte de la professió, que controla el CPC a costa del descrèdit dels que hem intentat posar fi a uns privilegis que els abusos ( i la crisi) han convertit en vergonyants.
  Aquesta no és la idea del que ha de ser  una organització professional, democràtica, austera i eficient,  regida per principis ètics. Tampoc d’una professió que, per ser creïble,  ha de ser exemplar en el seu compromís amb la veritat. 
 
Pilar Antillach
Anuncis

Com sempre, transparència

Desembre 22, 2010

   La candidatura Guanya el Periodisme, que va encapçalar Salvador Cot, vol deixar clar, a tots els col·legiats del CPC, que col·laborarà, com  ha fet des de el primer dia, en  millorar  la gestió de l’entitat. Com se sap, fa anys que reclamem que es resolguin les nombroses llacunes  que  caracteritzen una gestió interna que està molt lluny de ser un model.

   Aquests dies hem sabut que la Fiscalia de Delictes Econòmics acumula prou indicis com per haver obert una investigació sobre els comptes del Col·legi. Estem segurs que l’actual degà, Josep Maria Martí,  col.laborarà amb  la feina del ministeri públic, que esperem aclareixi  de manera objectiva  quina ha estat la realitat interna de les finances del CPC durant tots aquests anys.

    Si d’aquesta investigació  de la fiscalia,  la justícia acaba determinant que s’han produït irregularitats, creiem que també se’n hauran de derivar les responsabilitats que s’escaiguin, tant  en la gestió directa com, si és el cas,  en la negació  i/o encobriment d’uns fets que, naturalment, resten pendents d’una qualificació jurídica que encara desconeixem.

Informació errònia

Juny 16, 2010

La directora general d’ Entitats Jurídiques de la Generalitat (DGDEJ), Elena Lauroba, en la compareixença davant la comissió parlamentària del cas Palau, es preguntava per què no es van detectar les irregularitats i ella mateixa responia: “el protectorat (DGDEJ) no serveix per acotar casos com el del Palau”. “… Ens vam creure una informació que ara ha esdevingut errònia”.

Potser per no tornar a equivocar-se, Elena Lauroba diu: “haig d’informar-los que de la mateixa manera que a nosaltres no ens correspon pronunciar-nos públicament ni emetre informes sobre qüestions d’aquesta mena, tampoc el Departament d’Economia no pot intervenir-hi ni elaborar cap informe, en una actuació que interferiria en l’autonomia de la vida col.legial”. En aquest cas, la directora de fundacions no es refereix al Palau, sinó al Col.legi de Periodistes. I ho fa en resposta a la petició de “Guanya el Periodisme” perquè li fos lliurat l’informe del Departament de Justícia que -segons assegurava la Web del Col.legi- negava que hi hagués irregularitats en els comptes de l’entitat.

En la mateixa carta la directora afegeix: “vull contestar les seves peticions i aclarir els fets que no es corresponen plenament amb el que ha aparegut a la premsa”. “… Sobre la base del material de què disposava -sobretot la consulta de les actes- vam arribar a la conclusió que no hi existien irregularitats denunciables”. “…Això ho he manifestat a nivell exclusivament intern, sense obrir cap expedient informatiu -ergo sense anomenar cap instructor-, com també he expressat el meu profund disgust als meus interlocutors al Departament”. Lauroba també precisa que va ser ella qui va assumir “directament la gestió d’aquest assumpte, en lloc del sots director d’Entitats Jurídiques, Xavier Campà, perquè era conscient que havia col.laborat amb el Col.legi de Periodistes, com a advocat, i volia que en cap moment es pogués considerar que teníem alguna idea preconcebuda sobre la situació”.

La notícia del suposat informe va aparèixer a la web del CPC en plena campanya electoral. L’aclariment de Justícia negant l’existència de cap informe es va produir un més després. Recollint les paraules d’Elena Lauroba en seu parlamentaria i traslladant- les d’escenari, nosaltres també hem de dir que “ens vam haver de creure un informació que ara ha esdevingut errònia”.

Els “becaris Huertas” se senten amenaçats per l’exdegà Josep Carles Rius

Març 25, 2010

Els dotze becaris de la primera i segona edició de les beques Josep Mª Huertas Clavería que atorga el Col·legi de Periodistes han iniciat una recollida de signatures per les redaccions dels diversos mitjans de Catalunya amb l’objectiu de recuperar l’import econòmic total de què estaven dotades aquestes, 20.000 euros cadascuna. Els becaris denuncien que una part considerable de l’import, que segons els casos oscil•la “entre els 4.000 i els 7.000 euros”, se’ls ha retingut “de forma inexplicable i arbitrària” i “per unes incomprensibles i no justificades despeses de gestió”.

Per reivindicar les quantitats que consideren que els pertoquen, i per a buscar suport entre el col•lectiu de periodistes, els becaris han elaborat un manifest i han iniciat una recollida de signatures que han començat a la redacció de Barcelona d’El Pais, on ja han aconseguit el suport d’una vintena de periodistes. Els pròxims dies continuaran per la resta de redaccions dels mitjans de Catalunya.

En el seu manifest, els dotze becaris exposen que “les despeses de ‘Seguretat Social’ són incorrectes i no sumen 28.840 € com els diuen sinó 20.930 €”. I que consideren “desproporcionada” la partida de 23.604,56€ de gestió i coordinació “de la qual demanem els corresponents comprovants”. També veuen “injustificades les despeses de 2.863,48€ en concepte de ‘correus i enviaments a col•legiats’, i de 1.186 € per ‘gestoria, nòmines i contractes TC-1 i TC-2’. Així mateix, manifesten que “les despeses en ‘producció de materials de promoció’, en ‘disseny i edició de 7.000 tríptics’, i en ‘missatgeria i repartiment a 7 universitats i viatges a Madrid per tancar patrocinis’ no són, en cap cas, unes partides que hagin d’assumir els 160.000 euros de dotació total de les beques. Aquestes tres despeses –conclouen- no apareixen a les bases de la convocatòria”.

Per tot això, els becaris exigeixen al Col·legi de Periodistes de Catalunya “que aporti factures i/o justificants de les despeses que corroborin les xifres que apareixen en el seu informe, que es revisi, cas per cas, la dotació que ha rebut cada becari, que s’inverteixi en els becaris -si calgués- el desajustament econòmic (ja sigui amb una prolongació de la beca o amb formació) i que es redactin de nou les bases de la convocatòria per evitar equívocs i dubtes”.

Amenaces i comptes sobredimensionats

En el manifest expliquen que l’única cosa que han aconseguit va ser una reunió, el passat 12 de febrer, amb l’aleshores degà, Josep Carles Rius. Per tota explicació, diuen, el degà “simplement ens va lliurar un document (Informe sobre el Resultat Econòmic de la 1a Convocatòria de les Beques Josep Mª Huertas (2008-2009) sense firma ni segell ni capçalera oficial del Col·legi de Periodistes de Catalunya”. Els dotze estudiants confien que, “amb l’arribada del nou degà Josep Maria Martí se’ls abonin aquests imports, perquè fins ara el Col·legi, i en concret l’antic degà, l’únic que ha fet és mostrar-nos números sobredimensionats i amenaçar-nos de no convocar una tercera edició si continuem insistint en les nostres reivindicacions”.

Creades en memòria del periodista i degà, la beca Josep Mª Huertas va néixer el 2008 d’un conveni entre el Col·legi de Periodistes i les empreses Caixa Catalunya, Agbar, Telefónica i ONCE.

NOTA: des d’aquest blog informem que els periodistes que ho desitgin poden enviar el seu nom, DNI i mitjà a l’adreça guanyaelperiodisme@gmail.com i trametrem el seu suport a la llista de signatures.

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem…

Març 15, 2010

Vuit vocals de nou a la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes i més d’un 40 per cent de suport. Aquesta és la traducció final real de la jornada electoral de divendres passat per la nostra candidatura, Guanya el periodisme. Salvador Cot no va guanyar l’elecció a degà, però de nou, com Pilar Antillach per dues vegades, va superar de llarg el percentatge de vots arreu de Catalunya que li permet entrar a al Junta de Govern.

Pel que fa a Barcelona, la llista de la demarcació va rebre més d’un 40 per cent del suport de tots els col·legiats, cosa que permet a la candidatura renovadora mantenir els vuit vocals a la Junta de Govern que tenia fins ara, després de la marxa de Xavier Mas de Xaxàs.

Com no podia ser d’una altra manera, ara es el moment d’agrair a tots el col·legiats que ens han votat el seu suport. No hem pogut guanyar com hauríem volgut, però saber que hi ha tantes persones que ens han reconegut l’esforç -i les hores i hores que hem invertit aquests darrers quatre anys- en benefici del Col·legi (també en aquesta darrera campanya electoral), ens omple de satisfacció i confiança. Com ara fa quatre anys, podeu estar segurs que la força que ens donen els vostres vots estarà ben administrada al si de la Junta de Govern per defensar un Col·legi amb més prestigi, més independència, i que sigui més democràtic i més transparent en la seva gestió.

I finalment, volem felicitar Josep Maria Martí, degà electe com ho va ser Josep Maria Huertas Clavería, per la seva victòria. Com va dir Salvador Cot la mateixa nit de les eleccions, ens posem a la seva disposició -si ho vol- per treballar per a la remodelació i transparència que aquesta institució necessita tant i tant.

Moltes gràcies. I seguim en contacte a través d’aquest blog.

Candidatura Guanya el periodisme.

Cantonades i Tertúles

Març 9, 2010

El “Cantonada” és un bar de joves i adolescents magribíns ple de gom a gom gairebé sempre. Molts dels nois hi arriben amb bicicletes o motos que deixen davant, a la Plaça de St. Agustí Vell, a la vora del Born. M’he plantejat més d’un cop entrar al “Cantonada” a fer un cafè i intentar acostar-me a la clientela. Reconec que em costa. I crec que, si no fos perquè sóc veí del barri, la meva condició de periodista ja m’hi hauria fet anar per engegar més d’una conversa.

Passa però –ja ho dit- que sóc veí de barri, i testimoni d’algunes de les activitats d’alguns clients del “Cantonada”. D’una minoria, cal deixar-ho clar. Els reconec passejant per l’Arc de Triomf i el Passeig Lluís Companys, en grups de tres, lluint xupes G-Star Raw i bambes Bikkembergs –les seves preferides i cares marques- a l’aguait d’algun turista descuidat, per robar-li la bossa. A pocs metres hi pot haver algun cotxe de policia, atent a algun judici de la Audiència, però com si res pel que fa a l’episodi que es prepara. I el que es prepara els veïns n’estem farts de veure-ho: estrebada, corredisses, crits, xiscles. Gent esverada que surt als balcons i a les finestres i a la porta dels bars i de les botigues. Tots plegats –catalano- parlants, castellano-parlants, llatinoamericans, guiris residents i, fins i tot, alguna dona marroquina- compartim expressions d’indignació.

Jo mateix he impedit algun cop alguna estrebada i els nois m’han advertit que allò és el seu negoci i que jo no m’hi haig de ficar. De la mateix manera que ells , amb els veïns com ara jo, no s’hi fiquen. Després de l’última advertència he ajornat un cop més anar a fer un cafè al “Cantonada”.

Estareu pensant que potser en Llibert Ferri hauria d’anar en compte de no deixar-se esquitxar per sentiments fòbics. Hi vaig en compte. Sóc conscient que en els nostres sistemes cognitius i emocionals coexisteixen el millor i el pitjor de l’ànima humana. Es tracta de fer un esforç d’auto-observació, d’estar atent tant a les proporcions com als ritmes d’aparició de cada sensació, de cada sentiment. I saber situar-los -i situar-nos- en la realitat.

I una part de la realitat és, i tant, la indignació i el rebuig que provoquen alguns dels nois del “Cantonada”. Però també és real que aquests comportaments no són extrapolables de bon tros a tots els adolescents i joves migrats arribats a la nostra societat. I el contrapunt seria el bar musical “23 Robadors” del Raval on s’hi pot trobar una barreja de magrebins rifenys –àrabs i amazigs-, llatinoamericans, africans i algun eslau intercanviant-se informació cívica i cultural -en castellà, en català, anglès o francès-. És allò que en diem bon rotllo. Els migrats han vingut per quedar-s’hi i les seves cotitzacions –algú ho dubta?- evitaran la fallida del sistema de pensions. En l’últim fòrum de Davos els experts van alertar que en els pròxims 40 anys Europa necessitarà 70 milions de treballadors si vol mantenir l’actual model social. Es queden, sí, i per això crec que cal fer algun esforç per barrejar-nos-hi. Per conèixer una mica més “l’altre”.

1929 i 1973.  Són els efectes, els danys col·laterals de la globalització. Caldrà serenitat paciència, molta paciència, per a cohabitar i arribar a conviure amb dinàmiques que escapen a les capacitats del governs -com ben bé ben ho sap el consistori de Vic-. Dinàmiques sovint empeltades de sofriment heretat i d’hàbits culturals que sobten i de tant en tant amoïnen. I així, els debats sobre diversitat i multiculturalitat –multiculturalitat sempre emmirallada amb els valors democràtics -s’haurien d’abordar des de posicions exquisidament pragmàtiques, laiques. Jo diria que agnòstiques.

Bé, venia d’un relat periodístic de carrer i corredisses i sense voler he lliscat cap una narració més pròpia del periodisme de taula. O millor diria, el de tertúlia. Un periodisme amb un vessant inqüestionablement seriós, però que quan vol fer d’antídot de les fòbies, pot caure en el “bonisme” més correcte. Ja no parlo del que simplement vol acontentar a l’audiència amb cridòria estigmatitzant tot allò que no coneix. Per això, en periodisme, cap estudi estadístic ni cap anàlisi socio-econòmica, per rigorosos que siguin, poden menystenir fer un volt de tant en tant per les cantonades. Un periodisme imprescindible, però del que no pocs mitjans en prescindirien perquè –ja se sap- no és barat. La seva rendibilitat en servei a l’opinió pública i en cohesió social no s’hi diu amb les expectatives de beneficis de les empreses.

Crec en allò que deia Ryszard Kapuscinski sobre el nostre ofici: que el periodista no pot perdre de vista l’esforç de ser bona persona ni el d’un cert auto-coneixement. I a partir d’aquí observar la societat i vigilar el poder. Amb la humilitat que calgui, però sense desercions. Jo, tot i les estrebades i les corredisses, em prometo entrar un dia a fer el cafè al “Catonada”.

Llibert Ferri