Posts Tagged ‘transparència’

Un DIVENDRES de CANVI: Guanya el Periodisme

Març 11, 2010

Aquest divendres el Col·legi de Periodistes pot canviar. Pot convertir-se en una eina potent al servei de l’ofici i de la societat, en una entitat transparent i orientada a defensar la professió i els professionals. Són temps durs i no podem permetre’ns que el Col·legi que ens representa continuï quatre anys més  –i en van vint-i-cinc-  essent una entitat endormiscada, que paga directament quan i a qui li sembla i que decep els joves amb unes beques que no s’abonen en la seva totalitat.

Resposta de Raül Calàbria a Enric Frigola sobre les beques no abonades en la seva totalitat

Us proposem un Col·legi valent, al capdavant de la professió. Que recuperi el prestigi i sigui respectat per la seva utilitat i independència. Som conscients que us demanem confiança, de moment, només amb paraules. Però als periodistes no ens fan por els canvis, habituals en la nostra feina.  Estem acostumats a viure’ls i a explicar-los.

Doneu-nos un cop de mà i veureu un Col·legi nou.

Salvador Cot

Guanya el Periodisme



Comptes clars, Auditors fiables

Març 7, 2010

Des de la candidatura continuista de Josep Mª Martí se’ns acusa de perjudicar el Col·legi per fer públiques les auditories realitzades per l’empresa Eurobalges S.L.
A “Guanya el Periodisme” no sabíem que la “transparència” fos perjudicial. Ni som del criteri paternalista de protegir els col·legiats de les males notícies, malgrat el risc que som conscients que a vegades comporta aquesta manera de fer. Però és la nostra. A part de tot, ens preguntem: ¿com es pot votar lliurament sense prou informació? No ens podem permetre, com a periodistes, la manca de transparència informativa  Si no som els primers d’aplicar-la a la nostra institució, mai la podrem exigir.

Cal, en aquest punt,  fer una sèrie de consideracions tècniques i de caire econòmic sobre alguns apartats d’un informe de la Comissió Econòmica que la candidatura continuista publica al seu blog. El veritable informe va ser oral, amb la compareixença dels tres responsables de l’informe, Josep Mª Cadena, Joan Tàpia i Martí Anglada en una reunió al Col·legi. Cap d’ells va signar cap document. Com és que ara, sobtadament, apareix un informe on consten els seus noms i no la seva signatura? No hi havia cap informe per escrit (segons especifica l’acta de 22 de juliol de 2008).

En tot cas, els tres responsables de l’informe oral -periodistes de reconegut prestigi- ens donen la raó quan parlen de la “preocupació” que susciten els comptes del Col·legi.

Registre de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat

Emplaçament al Registre de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat. Al marge d’això, tenint en compte que el Centre Internacional de Premsa de Barcelona és una empresa independent del Col·legi, i que com a fundació té l’obligació legal de presentar anualment els comptes a l’administració per al seu control, emplacem Josep Maria Martí (i a tots els membres de la seva candidatura que entenem que subscriuen les acusacions que ens han fet) que s’adreci al Registre de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya (C/Pau Clarís 81. Cantonada Casp) i verifiqui els actius i passius dels balanços abreujats del CIPB corresponents als anys 2003, 2004 i 2005 que adjuntem (veure pdf’s CIPB 2003 – 2004 – 2005. pàg 6 blog).

Continua a la pàgina 2.1: COMPTES CLARS, AUDITORS FIABLES

Mirar pàgina 2: AUDITORIES I COMPTES

Transparència, transparència i transparència

Març 5, 2010

Quan un grup divers de periodistes vam decidir presentar-nos al Col·legi en la candidatura renovadora de Salvador Cot va ser per canviar actituds que malauradament veiem que es perpetuen. A l’esmena a la totalitat i les desqualificacions contra la nostra professionalitat, volem aclarir:

L’entrevista del sr. Enrique Gisbert és deontològicament impecable. La seva denúncia va ser voluntària, com ho demostra que va ser enregistrada amb una gravadora visible al damunt de la taula durant tota la conversa, tal com es veu a la foto. Tant les fotografies com la gravació estan a disposició dels col·legiats.
Preferim no qualificar les pressions que s’han exercit sobre el sr. Gisbert des de la candidatura continuista del sr. Martí ni la retracció que se li ha fet firmar, com als pitjors temps de la Unió Soviètica. Aquests fets, incompatibles amb el periodisme, transgredeixen tots els codis ètics professionals i personals.

Sorprèn que davant de les reiterades denúncies de males pràctiques al Col·legi, la resposta sigui desqualificar qui les denuncia en comptes de sumar-se a la petició de transparència de la gestió econòmica. D’això se’n diu “matar el missatger”.

La publicació de les auditories és una pràctica democràtica, que s’aplica a les millors administracions i organismes del món civilitzat. Els col·legiats ho han de veure com un benefici i una manera de controlar a què es destinen els seus diners. No ens  podem permetre reclamar com a periodistes la transparència informativa si no som els primers a aplicar-la  a la nostra institució.

Ens mou única i exclusivament l’interès per la transparència i la utilitat d’un Col·legi fins ara opac i anquilosat.

MÉS INFORMACIÓ A LA PÀGINA 2.1 : COMPTES CLARS, AUDITORS FIABLES

MIRAR PÀGINA 2: AUDITORIES i COMPTES

“He treballat durant nou anys al Col·legi i sempre he cobrat en negre”

febrer 23, 2010


Un treballador del CPC denuncia que els pagaments opacs són habituals a l’entitat des de fa anys

Enrique Gisbert

Enrique Gisbert Rico (Barcelona, 1940) és un dels treballadors més coneguts del Col·legi de Periodistes. Ho és perquè és cambrer i qualsevol periodista que hagi passat pels organs de govern dels últims sis degans el coneixerà dels dinars de Junta. Sempre ha cobrat bitllets en mà i sense contracte ni retenció d’IRPF. Afirma que, a més, se li han quedat una part en comissions… I ara -paradoxes de la vida- per primera vegada uns periodistes li fan quatre preguntes. Amb respostes clares.

-Quant de temps ha estat treballant vostè al Col·legi de Periodistes?

Hi he treballat durant nou anys.

-Quines funcions feia?

Organitzar àpats, servir, fer comandes, etc. Al Col·legi hi ha moltes empreses que lloguen les sales per fer rodes de premsa o contactes amb els periodistes amb esmorzars, dinars, copes amb pica-pica i coses d’aquest tipus. N’hi ha uns quants cada setmana”.

-Això incoïa servir els dinars a les Juntes de Govern?

Sí, per a totes les que han anat passant en tot aquest temps. Vaig començar en l’època de Salvador Alsius i fins ara.

-Quin tipus de vinculació contractual ha tingut vostè amb el Col·legi durant tots aquests anys?

De cap mena”.

-Això voldria dir que vostè ha estat treballant en negre durant nou anys.

Sí, íntegrament en negre. Tot i que m’entregaven un rebut per la quantitat que m’havien dit.

-Com cobrava vostè?

L’encarregat del bar, Josep Jordana, anava a cobrar a l’administració del Col·legi i després em pagava a mi en bitllets. A més, se’m quedava una part i se la ficava a la butxaca.

-Hi ha més gent que cobri en negre a dins del Col·legi?

“Tots els serveis extres que es fan allà són en negre.

-Igual vostè sap per què el menjar no és el millor de les juntes…

Home, aquells llenguados tan dolents, com que els portaven congelats deixaven anar molta aigua. Jo els volia posar al forn però hi havia qui els passava una mica per la planxa i, apa, cap a la Junta amb tota l’aigua. A mi em sap greu donar una porqueria de menjar als que estic servint!

-Com va plegar?

Sabia que se’m quedaven una part de l’import dels serveis i vaig protestar. La major part dels treballadors del Col·legi es van solidaritzar amb mi. També li vaig dir al gerent, però no em va voler escoltar.

-En fi, esperem arreglar-ho tot plegat…

Teniu una bona papereta al Col·legi. No m’agradaria estar en el vostre lloc.


Un Col•legi amb parets de vidre

febrer 21, 2010

La democràcia, per ser real, es basa en la transparència. Els periodistes tenim dificultats constants a l’hora d’obtenir informació fiable per part de les institucions, empreses i entitats, que no sempre estan disposades a obrir els seus comptes a l’escrutini públic. Tots ens hem desesperat intentant obtenir una simple xifra que, incomprensiblement, se’ns nega per la via de la gestió inacabable.

Ho hem de resoldre, com a societat. Però, alhora, hem de predicar amb l’exemple. El Col·legi ha de ser una entitat amb els comptes claríssims i fàcilment accessibles. Tothom -i especialment els col·legiats- ha de poder consultar, en qualsevol moment, els números del CPC: què s’ingressa, per quines vies i quines són les despeses finals.

Per això ens comprometem a penjar a la web l’estat de comptes del Col·legi. Amb tots els números. Incloent-hi subvencions, ingressos de tota mena i convenis amb les institucions. Com també quin és el patrimoni de l’entitat, si hi ha hipoteques o càrregues i per quins motius s’han demanat. O quina és la plantilla del Col·legi i la massa salarial que se’n deriva.

Més encara. Qualsevol nou contracte requerirà un procés de selecció obert i objectiu, amb tota la informació a l’abast de tothom.

Tot això és fàcil de fer i no costa ni cinc. Ho farem ràpid i, en poc temps, els periodistes podrem enorgullir-nos de formar part d’una entitat on s’aplica la transparència que reclamem. I serà un pas endavant per millorar la nostra imatge davant la societat. Ho necessitem.