Posts Tagged ‘Col·legi de Periodistes’

Ja n’hi ha prou

Juliol 8, 2011
L’any 2005, un grup de professionals vam entrar a la Junta del Col·legi de Periodistes (CPC) amb la intenció de renovar-lo, modernitzar-lo i fer-lo transparent. Sis anys després, hem de reconèixer que no hem aconseguit cap dels objectius.
 El CPC segueix igual, a prop de la fallida, amb un cens cada cop més petit i envellit, davant la indiferència de la immensa majoria de la professió.
  En aquest temps hem constatat que el CPC costa més d’un milió d’euros de diner públic cada any, sense més benefici que una mútua, caducada des de fa dos anys. Les ingents quantitats de diner públic i privat no han evitat un deute de més de 2 milions d’euros, la major part atribuïble al Centre Internacional de Premsa, tancat a finals d’any, i que ara es pretén que pagui la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
 En aquestes circumstàncies, és gairebé una heroïcitat demanar transparència als responsables d’ una entitat  que acaba d’aprovar els comptes 2010-11 en absolut secretisme i una reforma del reglament electoral que suprimeix  la proporcionalitat de les llistes obertes i posa les bases perquè les eleccions al Col.legi de Periodistes  tornin a ser un fet excepcional.  Per què tanta por ?  Què volen amagar?
Tot això, enmig d’un clam social a favor de més participació democràtica i transparència a les institucions.
 Ha estat un autèntic miracle sobreviure a les revenges del reducte de la professió, que controla el CPC a costa del descrèdit dels que hem intentat posar fi a uns privilegis que els abusos ( i la crisi) han convertit en vergonyants.
  Aquesta no és la idea del que ha de ser  una organització professional, democràtica, austera i eficient,  regida per principis ètics. Tampoc d’una professió que, per ser creïble,  ha de ser exemplar en el seu compromís amb la veritat. 
 
Pilar Antillach

“He treballat durant nou anys al Col·legi i sempre he cobrat en negre”

febrer 23, 2010


Un treballador del CPC denuncia que els pagaments opacs són habituals a l’entitat des de fa anys

Enrique Gisbert

Enrique Gisbert Rico (Barcelona, 1940) és un dels treballadors més coneguts del Col·legi de Periodistes. Ho és perquè és cambrer i qualsevol periodista que hagi passat pels organs de govern dels últims sis degans el coneixerà dels dinars de Junta. Sempre ha cobrat bitllets en mà i sense contracte ni retenció d’IRPF. Afirma que, a més, se li han quedat una part en comissions… I ara -paradoxes de la vida- per primera vegada uns periodistes li fan quatre preguntes. Amb respostes clares.

-Quant de temps ha estat treballant vostè al Col·legi de Periodistes?

Hi he treballat durant nou anys.

-Quines funcions feia?

Organitzar àpats, servir, fer comandes, etc. Al Col·legi hi ha moltes empreses que lloguen les sales per fer rodes de premsa o contactes amb els periodistes amb esmorzars, dinars, copes amb pica-pica i coses d’aquest tipus. N’hi ha uns quants cada setmana”.

-Això incoïa servir els dinars a les Juntes de Govern?

Sí, per a totes les que han anat passant en tot aquest temps. Vaig començar en l’època de Salvador Alsius i fins ara.

-Quin tipus de vinculació contractual ha tingut vostè amb el Col·legi durant tots aquests anys?

De cap mena”.

-Això voldria dir que vostè ha estat treballant en negre durant nou anys.

Sí, íntegrament en negre. Tot i que m’entregaven un rebut per la quantitat que m’havien dit.

-Com cobrava vostè?

L’encarregat del bar, Josep Jordana, anava a cobrar a l’administració del Col·legi i després em pagava a mi en bitllets. A més, se’m quedava una part i se la ficava a la butxaca.

-Hi ha més gent que cobri en negre a dins del Col·legi?

“Tots els serveis extres que es fan allà són en negre.

-Igual vostè sap per què el menjar no és el millor de les juntes…

Home, aquells llenguados tan dolents, com que els portaven congelats deixaven anar molta aigua. Jo els volia posar al forn però hi havia qui els passava una mica per la planxa i, apa, cap a la Junta amb tota l’aigua. A mi em sap greu donar una porqueria de menjar als que estic servint!

-Com va plegar?

Sabia que se’m quedaven una part de l’import dels serveis i vaig protestar. La major part dels treballadors del Col·legi es van solidaritzar amb mi. També li vaig dir al gerent, però no em va voler escoltar.

-En fi, esperem arreglar-ho tot plegat…

Teniu una bona papereta al Col·legi. No m’agradaria estar en el vostre lloc.


Un Col•legi amb parets de vidre

febrer 21, 2010

La democràcia, per ser real, es basa en la transparència. Els periodistes tenim dificultats constants a l’hora d’obtenir informació fiable per part de les institucions, empreses i entitats, que no sempre estan disposades a obrir els seus comptes a l’escrutini públic. Tots ens hem desesperat intentant obtenir una simple xifra que, incomprensiblement, se’ns nega per la via de la gestió inacabable.

Ho hem de resoldre, com a societat. Però, alhora, hem de predicar amb l’exemple. El Col·legi ha de ser una entitat amb els comptes claríssims i fàcilment accessibles. Tothom -i especialment els col·legiats- ha de poder consultar, en qualsevol moment, els números del CPC: què s’ingressa, per quines vies i quines són les despeses finals.

Per això ens comprometem a penjar a la web l’estat de comptes del Col·legi. Amb tots els números. Incloent-hi subvencions, ingressos de tota mena i convenis amb les institucions. Com també quin és el patrimoni de l’entitat, si hi ha hipoteques o càrregues i per quins motius s’han demanat. O quina és la plantilla del Col·legi i la massa salarial que se’n deriva.

Més encara. Qualsevol nou contracte requerirà un procés de selecció obert i objectiu, amb tota la informació a l’abast de tothom.

Tot això és fàcil de fer i no costa ni cinc. Ho farem ràpid i, en poc temps, els periodistes podrem enorgullir-nos de formar part d’una entitat on s’aplica la transparència que reclamem. I serà un pas endavant per millorar la nostra imatge davant la societat. Ho necessitem.

Aquest ofici val la pena!

febrer 5, 2010

Segur que ho recordeu. Fa just cinc anys s’enfonsava el barri del Carmel –un desastre, afortunadament, ja resolt- i les diverses administracions van tenir un reflex poc democràtic; se’n va dir “apagada informativa” i implicava deixar les càmeres fora del barri i els veïns afectats.

Tres de les persones que ara us demanem el vot estàvem en aquell moment en el Comitè Professional de TV3. La redacció –tota- va reaccionar amb contundència i vam aconseguir aturar una derivació més que perillosa. Però allà hi vam trobar a faltar el Col·legi de Periodistes. Més o menys el mateix que va passar quan vam plantejar, al principi en solitari, la supressió dels blocs electorals, una vergonya professional per la qual hem hagut de passar uns quants periodistes d’aquest país.

El pas següent va ser, òbviament, muntar una llista per a les eleccions al Col·legi. Perquè sabíem que el necessitàvem per a la professió. Vam perdre. Per poc, però vam perdre. I al cap d’unes setmanes es van repetir el resultats.

En aquests cinc anys aquell grup inicial s’ha anat ampliant amb d’altres companys amb les idees clares i plens d’il·lusió pel periodisme, l’ofici que ens ha fet com som. I ara, tan convençuts com sempre, us demanem que us afegiu al pas endavant que volem fer per a la professió.

Companys, ni que sigui per acabar amb les rodes de premsa sense preguntes, doneu-nos un cop de mà. Gràcies!

Salvador Cot